Per què hi ha pocs llibres situats en el passat? Per què no narren fets de societats d’altres temps que mostren personatges amb conflictes propis d’aquelles societats?
Vaig fer la maleta un dia de juny. Premi Enric Valor de narrativa juvenil 2013, n’és una excepció.
La novetat del relat de Cinta Arasa no rau en l’estructura o els personatges, la diferència la trobem en el tema, l’escenari i l’època. El resum que l’editorial penja en el web ja ens dóna algunes claus:
Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d’aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L’Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d’Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s’imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L’Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica… i que la vida de veritat també es pot viure.
Eulàlia és la protagonista, l’adolescent que es transforma en adulta a cops de realitat. Ella narra els fets però sobretot els canvis que ha patit la seua personalitat en veure aquells mons que hi ha més enllà de les fronteres que la seua família crea per allunyar-la d’un món que canvia per la fam, la mort i l’explotació dels menors.
Quan en l’educació secundària cal fer llegir, més enllà de l’educació literària, l’argument de la lectura per plaer em genera molts dubtes. Però la lectura per parlar, per intercanviar punts de vista, sabers o opinions és ben interessant.
Aquest relat és un llibre per parlar-ne, per adonar-nos dels canvis dels drets de les dones, dels treballadors i dels “amos”, de les condicions de les fàbriques… En definitiva, una lectura que permet el diàleg i el coneixement d’altres realitats.
Cinta Arasa (2014): Vaig fer la maleta un dia de juny. Picanya: Bullent.
